LA SORPRESA / EL ASOMBRO (II)

Per a Aristòtil, la ignorància és qui fa que ens sorprenguem davant la realitat. La nostra admiració és causada per la nostra consciència de no saber. D'altra banda, cal no confondre al savi amb el filòsof: aquell ja posseeix la saviesa, mentre que aquest la cerca, perquè veritablement l'estima. Aquest amor a la saviesa és la filosofia. Així mateix, convé remarcar que el filòsof persegueix el coneixement en si mateix i no en vista a altres coses. Però eixe desig de saber mai queda satisfet, perquè és materialment impossible trobar les respostes a totes les preguntes que li van sorgint. Filosofar no és el privilegi d'uns pocs individus, ja que la necessitat d'abandonar l'estat d'ignorància és consubstancial a l'ésser humà. 

Para Aristóteles, la ignorancia es quien nos hace asombrarnos ante la realidad. Nuestra admiración está causada por nuestra conciencia de no saber. Por otro lado, no hay que confundir al sabio con el filósofo: aquel ya posee la sabiduría, mientras que este la busca, porque verdaderamente la ama. Este amor a la sabiduría es la filosofía. Asimismo, hay que hacer especial hincapié en que el filósofo persigue el conocimiento en sí mismo y no por otros motivos. Pero ese deseo de saber nunca queda satisfecho, porque es materialmente imposible hallar las respuestas a todas las preguntas que le van surgiendo. Filosofar no es el privilegio de unos pocos individuos, ya que la necesidad de abandonar el estado de ignorancia es consustancial al ser humano.